Quants diners més malgastaran?

Mentre la nostra Entitat es debat entre la vida i la mort. Mentre la plantilla es juga la pell en infinites entrevistes per comunicar als nostres clients que ja no tenen els estalvis que un dia ens van confiar. Mentre el nostre variable descansa dotat en una partida comptable del passiu de la companyia. Mentre la direcció continua exhibint-se en l'art de les retallades (salari, variable, material promocional, material d'oficina, etc ..) altres es freguen les mans. Avui ens referim a les empreses d'auditoria i consultores, aquelles batejades ahir per l'expresident com "la intel·ligència":

Des de setembre de 2012 ens han auditat tantes vegades, que sembla mentida que encara puguin trobar forats financers, amagats sota la mala herba d'una comptabilitat maligna i malintencionada. Les proves de solvència realitzades per diferents consultores i auditories a la banca espanyola entre maig i setembre de 2012 han suposat un cost de 31,39 milions d'euros segons el Banc d'Espanya (a pagar entre tots els contribuents). Així es van beneficiar entitats com Oliver & Wyman, Roland Berger, Ernst & Young, Pricewaterhouse, Promontory Financial Group, Boston Consulting, Deloitte o KPMG.

I tot això, per a què?. Doncs per a res. Els resultats de les auditories i proves d'estrès es van posar en dubte pocs mesos després, i van haver de demanar nous estudis.

A principis de juny de 2013, el ministre d'Economia i Competitivitat (hauríem de canviar-li el nom de la cartera i posar Ministeri d'Economia, Competitivitat i Incompetència) va demanar a la consultora Nomura i el banc de negocis McKinsey un informe que indiqués què fer amb les entitats rescatades. Pel que sembla, aquestes entitats no tenen una alta direcció suficientment qualificada per poder respondre aquestes qüestions, però si altament remunerades per continuar en les seves cadires. El cost d'aquests informes va tornar a anar a càrrec del contribuent.

Però quan encara no estan ni publicats els resultats de Nomura i McKinsey, la premsa ja informa de la contractació per part del FROB de dos bancs d'inversió als quals se'ls encarregarà l'anàlisi de CatalunyaCaixa i Novagalicia Banc. Aquest cop sí sabem el cost d'aquests informes, que serà de 700.000 euros per a cadascun dels bancs, i si participen en el procés de venda de l'entitat, de propina 300.000 euros més. Quants informes més són necessaris? ¿Exigirem la devolució dels diners pagats a aquells "informadors" que van informar malament?.

I mentre, l'entitat amb fuites d'aigua impossibles d'aturar, els empleats estem en una situació d'incertesa que provoca angoixa i malestar, els clients, desorientats davant d'un allau de notícies (algunes d'elles intencionades, provinents i filtrades a la premsa per entitats que fitxen antics presidents executius d'entitats nacionalitzades, o per patrocinadors d'equips de fórmula 1, o de competicions de bàsquet nord-americà).

¿No hi ha ningú amb la suficient imaginació per posar ordre a tot aquest desgavell?.